Els aspectes relacionats amb la vellesa han estat rellevants des de sempre, a causa de l’interès per lluitar contra la mort i allargar l’existència. La preocupació per saber més sobre aquesta etapa de la vida i atorgar-li un valor determinat, ha quedat patent des de temps ben remots. En l’antic testament, la vellesa és contemplada des de la dignitat i la saviesa i no es tenen en compte altres qüestions. Igual passava en la cultura grega on s’adopta el terme gerontocràcia per fer referència a la forma de Govern en la que el poder estava en mans dels ancians… Saviesa i poder però, que més hi havia darrere d’això? Pensadors, poetes, filòsofs i artistes de totes les eres, han tingut curiositat per definir, entendre i estudiar aquesta etapa vital, tan important en la nostra vida.
Què estudien la geriatria i la gerontologia?
Per aclarir i separar conceptes podem dir que la gerontologia (paraula que prové del grec; gero= ancià i logos= tractat) és la ciència que estudia la vellesa i l’envelliment en la seva totalitat. És a dir; engloba tots els aspectes relacionats amb aquesta etapa vital. Tracta de descriure, explicar comprendre i modificar els canvis que presenta l’individu durant l’ancianitat amb l’objectiu tant d’allargar la vida com d’aportar més qualitat a la vellesa. Ara bé, Nascher, l’any 1909, va introduir el concepte geriatria (del grec; geron=vellesa i de tria= curació) per referir-se a les necessitats dels pacients malalts d’edat avançada. Avui dia la geriatria es considera una branca de la gerontologia i la medicina, que s’ocupa dels aspectes clínics, terapèutics, preventius i fisiològics en la salut i malaltia de l’ancià.
Tot i això, la cosa no queda en aquest punt. Falta ocupar-se de la salut mental en aquesta etapa de la vida i intentar, tant descriure els canvis mentals que pateix la persona quan es fa gran, com intervenir en els aspectes patològics. Aquesta àrea també ha estat estudiada durant segles i segles i la preocupació per la ment en edat avançada ha estat un punt clau dins l’estudi integral de la vellesa.
És difícil datar el naixement de la psicogerontologia (ciència que s’encarrega dels canvis psicològics en la vellesa) tot i que es parla de Hall, l’any 1922, com a antecessor històric. L’any 1928, Miles funda en la Universitat de Stanford el primer institut dedicat a estudiar especialment l’envelliment. Des de llavors fins a l’actualitat la psicogerontologia pren embranzida, creant nous enfocaments i posicionant-se de manera molt rellevant dins el món de la salut.
Actualment a l’estudi de la vellesa se li ha sumat una nova ciència; la geragogia i de la qual hem parlat en altres articles. Aquesta nova ciència és una pedagogia aplicada a l’ancianitat amb l’objectiu d’enfortir les habilitats cognitives del subjecte.
Com veiem, l’estudi de la vellesa no engloba solament el procés fisiològic del canvi, sinó que tracta cadascun dels aspectes de l’individu gran. Des de Residències Grup Atlàntida, hem volgut presentar la distinció de conceptes,i resoldre dubtes. Resumidament podem dir que la gerontologia és la ciència que estudia la vellesa, que la geriatria s’encarrega del tractament de les patologies associades a l’ancianitat. La psicogerontología s’encarrega de la part mental en aquesta etapa vital i la geragogia pretén enfortir les habilitats intel·lectuals de l’individu. Tot plegat amb l’objectiu de vetllar per la vida de l’avi.
Núria Costa
Psicòloga Mas Piteu
