És un error considerar que, quan la gent gran es deprimeix, està passant per un procés habitual d’aquesta etapa de la vida, fet que fa que aquestes persones no siguin diagnosticades ni tractades com cal. Molts cops, són ells mateixos els únics que descriuen símptomes físics quan van al metge, de manera que és tasca dels professionals i dels familiars advertir els signes que poden fer pensar que estem davant d’un quadre depressiu. La depressió crònica té conseqüències físiques i mentals, que influeixen directament en la qualitat de vida de les persones i que, a més a més, poden agreujar problemes de salut ja existents o desencadenar-ne de nous.
Encara que la depressió pot apareixer de forma espontània, amb certa freqüència, pot ser desencadenada per algun esdeveniment angoixant com la pèrdua d’un familiar al que s’estava molt unit i pel procés de dol que s’origina posteriorment. Cal dir que no tota la gent gran té la mateixa vulnerabilitat a l’hora de patir depressió, però sembla ser que les dones tenen un risc més gran que els homes.
A continuació, agruparem les principals causes que poden conduir a les persones de la tercera edat cap a un procés de depressió:
La pèrdua de salut que s’orgina amb l’edat: condiciona el deteriorament funcional amb una tendència cap a la pèrdua d’autonomia i la dependència física. Les persones d’edat avançada senten un descens progressiu que exerceixen sobre les seves vides degut, en part, a canvis físics com el deteriorament de sentits com la vista i l’oïda. Tots aquests aspectes contribueixen al sorgiment d’emocions negatives (tristesa, baixa autoestima,…) que, a la vegada, afavoreixen l’aïllament social i l’apatia. En relació amb això últim, arriba un punt en el que l’avi es troba amb la pèrdua de rols dins la seva familia a causa de la marxa dels fills i de que, cada cop, juga un paper més petit dins d’aquesta.
El minvament de la capacitat econòmica que arriba amb la jubilació, condiciona un canvi brusc en l’activitat i en les relacions socials.
La pèrdua de familiars i amics pot acompanyar-se de reaccions de dol patològic. Aquest fet pot arribar a produir sentiments d’aillament i angoixa que poden desencadenar idees suïcides en avis que presenten algun tipus de discapacitat, grau de dependència o que, simplement, estan mal ateses en llars de jubilats. L’índex de mortalitat en homes i dones de tercera edat que tenen depressió i sentiments de solitud és més gran que d’aquells que estan satisfets amb les seves vides.
Factors psicobiològics de la depressió: es tracta de canvis en l’estructira cerebral, en la neurotransmissió i en els sistemes hormonals. La gent gran té un risc elevat patir isquemia, ja que, amb el pas del temps, la sang pot espessir-se i els vasos sanguinis poden fer-se estrets, evitant que la sang arribi amb normalitat fins al cervell. Si això succeís, un avi sense cap història familiar de depressió pot desenvolupar el que s’anomena “depressió vascular”. Aquests pacients corren el risc de patir malaties cardiovasculars i apoplexia. Altres estudis recents semblen indicar que les baixes concentracions de folat a la sang i al sistema nerviós poden contribuir a la depressió, el deteriorament de la ment i la demència. Els investigadors sospiten que hi ha relació entre l’aparició de la depressió a la vellesa i la malaltia d’Alzheimer.
