Una de les publicacions de referència al món en l’àmbit de la recerca en medicina, The New England Journal of Medicine, acaba de publicar un estudi sobre la transmissió del virus de la Covid-19 en equipaments residencials de gent gran. I ha confirmat el que les residències d’aquí ja intuíem per la nostra pràctica diària en els nostres centres: que el virus pot escampar-se molt ràpid si només es tenen en compte els símptomes i s’actua en el moment que apareixen.
L’estudi de The New England Journal of Medicine es refereix a una residència de la tercera edat dels Estats Units, però és extrapolable als centres de casa nostra. A partir de la confirmació d’un primer cas de Covid-19, els investigadors han analitzat com es va escampar la malaltia durant els dies i setmanes posteriors a l’interior de la residència, tant entre els usuaris com entre els treballadors. Amb la informació dels tests que es van realitzar, tant a gent que no presentava símptomes (asimptomàtics), com els anomenats presimptomàtics o els que sí que presentaven evidències de la malaltia, l’estudi conclou que l’abordatge de la situació no va ser la més indicada.
Cal actuar abans que es presentin els símptomes
El problema rau, sobretot, en la quantitat de gent que no presentava símptomes però que, test en mà, sí que tenien presència del virus a l’organisme. És a dir, no estaven encara tècnicament malalts en una observació mèdica rutinària, però sí que tenien ja la capacitat d’infectar altres persones. Per tant, això els converteix, sense saber-ho ells ni el personal que els atén, en transmissors d’una malaltia quan encara no en són conscients. Transmissors als altres usuaris, transmissors als treballadors, transmissors als familiars que els visiten…
Des de la nostra òptica, aquesta finestra de dies que passen entre que es contrau el virus i que apareixen els primers símptomes és el quid de la qüestió. És precisament això el que havíem deduït des de l’estricta observació als usuaris de les nostres residències i que ara l’estudi de The New England Journal of Medicine ens corrobora.
Per tant, actuar només quan hi ha símptomes és un abordatge incomplet. Cal actuar abans, quan hi ha alguna sospita, amb la realització de tests primerencs que ens proporcionin una informació fiable de qui està contagiat i qui no. I poder així tallar les cadenes de transmissió de la malaltia amb l’adopció com més aviat millor de les mesures més estrictes de prevenció i higiene: confinament, ús de guants i mascaretes, desinfeccions…
No arribar tard, o massa tard, és vital en casos com aquest. Sobretot quan la malaltia es comporta així, amb uns primers dies en què passa desapercebuda. En el cas de la gent gran, s’hi afegeix a més que molts dels primers símptomes lleus es poden confondre fàcilment amb possibles afeccions que ja tenen els residents (tos, dificultats respiratòries…). Això encara complica més la detecció d’evidències que alguna cosa està passant, des del punt de vista mèdic, cosa que reforça la necessitat a parer nostre de multiplicar la realització de tests com més aviat millor en cas de sospita per poder aplicar de seguida les mesures més adequades de prevenció i higiene.
