La malaltia de Parkinson afecta a unes 150.000 persones a Espanya, i el 80% dels pacients afectats per ella tenen més de 50 anys. La malatia, que té una base neurològica, s’origina pel progressiu deteriorament de les cèl.lules que produeixen dopamina, que és el neurotransmissor encarregat del control del moviment muscular i de la recompensa neuronal.
Com que el diagnòstic precoç té una gran importància en el desenvolupament i el curs de la malaltia, es convenient prestar atenció a alguns símptomes que ens poden indicar si estem davant d’un cas de Parkinson o no.
Cal dir que la presència aïllada d’un aquests símptomes, no vol dir que es pateixi o que es vagi a patir aquesta malaltia. És important que, si ens trobem amb diversos símptomes d’aquesta llista, consultem un especialista que elabori un diagnòstic en profunditat.
Símptomes d’alerta de la malaltia de Parkinson als que prestar atenció:
- Tremolors: es donen, habitualment, a les extemitats que estan en repòs o s’extenen, però també poden aparèixer als dits, als llavis o al mentó.
- Alteracions de la conducta de la son: s’incrementaria el nivell d’activitat i els moviments mentre s’està adormit, podent arribar a caure del llit amb certa freqüència.
- Encorbament de l’esquena: al aixecar-se s’experimenta un canvi en la postura que fa visible l’encorbament de l’esquena, que ha aparegut de manera més o menys repentina.
- Alteració de la marxa: s’incrementa la sensació de rigidesa al tronc i les extremitats, el que comporta una major dificultat per iniciar, controlar i continuar els moviments.
- Estrenyiment: patir estrenyiment quan sempre s’ha anat bé de ventre, podria ser un símptoma del Parkinson, degut a l’enlentiment de la musculatura abdominal i intestinal.
- Marejos o desmais: solen estar relacionats amb la tensió arterial baixa que provoca la malaltia. Són freqüents en el moment d’aixecar-se d’una cadira o del llit. En ocasions, provoca babeigs, sudoració i alteracions de la temperatura corporals dels pacients.
- Manca d’expressió facial: per descriure aquest símptoma s’utilitza la metàfora de la màscara. Es produeix una pèrdua de tó en els musculs de la cara, que provoca la reducció de l’expressivitat i, en ocasions, dificultats per mantenir la boca tancada.
- Pèrdua d’olfacte: Amb certa freqüència, es perd la capacitat per olorar els aliments.
- Parla més tranquil.la, lenta o amb baixa intensitat: és habitual patir alteracions en el volum i la intensitat de la veu i, de vegades, semblar que s’està ronc.
- Escriptura o lletra més petita: pot arribar el dia en que ens donem compte de que tenim una lletra bastant més petita que abans, i que deixem menys espai entre paraula i paraula.
És important tornar a destacar que la presència d’alguns dels símptomes descrits, no és un indicador de que patim o anem a patir la malaltia. No ens hem d’amoïnar, a no ser que ens trobem amb que es donen diversos símptomes a la vegada i de forma permanent. En aquest cas, caldria recòrrer a un especialista.
